TW

BIOGRAFIA DEL LAMA THUBTEN WANCHENG:

Thubten Wangchen (Tibet, 1954) és un lama budista, fundador de la Casa del Tibet a Barcelona, representant del Tibet a Espanya i membre delParlament tibetà a l'exili, on hi representa Europa. Nascut a Kyirong (Tibet) hagué d'immigrar a Katmandú, atravessant l'Himàlaia, quan els xinesosinvadiren el Tibet l'octubre de 1950 i mataren a la seva mare. Posteriorment visqué a l'Índia, on va fer de captaire durant molts anys per sobreviure, fins que el govern indi el recollí i educà en la seva cultura d'orígen, com un exiliat. ^[1]

Als setze anys ingressà per primer cop en un monestir budista, atret per l'espiritualitat de la seva religió. Entre d'altres ha viscut al monestir deNamgyal, on va conviure durant onze anys amb el Dalai-lama, Tenzin Gyatso.

Viatjà per primer cop a Espanya el 1981, acompanyant el Dalai-lama, organitzant diverses conferències i seminaris sobre la cultura i història tibetana. Per tal de fer conèixer el budisme tibetà fundà la Casa del Tibet aBarcelona, inaugurada el desembre de 1994 pel mateix Tenzin Gyatso.

BIOGRAFIA DE NARCÍS OLLER:

Orfe de pare des dels dos anys, aleshores anà a viure juntament amb la seva mare a la casa pairal de la seva família materna, els Moragas, una de les més importants de Valls, on s'educà en un ambient benestant «il·lustrat» i molt liberal. Seguí les ensenyances del seu oncle, l'advocat Josep de Moragas. Més tard, estudià dret a Barcelona, acabant la carrera el 1871. Treballà de primer com a funcionari de la Diputació de Barcelona i, més tard, s'instal·là com a procurador dels Tribunals. Es dedicà a aquesta darrera professió gairebé fins a la seva mort.

A la seva vida hi ha pocs esdeveniments remarcables -ell mateix deia que vivia com un senzill buròcrata-, com poc remarcable és la incidència de fets biogràfics en la seva producció literària. Oller fou un home moderat i liberal, políticament adscrit al catalanismeconservador i perfectament emmotllat dins la classe social, la burgesia, el món de la qual retratà amb detall a les seves narracions.

Oller començà a escriure a la seva jovenesa; la producció d'aquests anys, escrita en castellà, és gairebé tota perduda o inèdita. Vers1877 es decidí a canviar de llengua: Vaig veure finalment clar -ens diu ell mateix a les seves Memòries literàries rememorant aquesta època que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible.

En aquest determini van influir diversos factors, entre els quals sembla que s'han de destacar l'impacte que li va fer els Jocs Floralsd'aquest any (s'hi premià L'Atlàntida de mossèn Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà fou nomenat mestre en Gai Saber) i la seva entrada en contacte amb les tertúlies literàries, en especial amb el grup de la revista La Renaixença.

Oller emprarà el català no només per raons sentimentals i/o polítiques, sinó també per raons estrictament literàries. A finals dels anys 70 començava a llegir Émile Zola i altres autors francesos coetanis, tot descobrint la literatura realista, que a nivell castellà conreaven ja autors com Juan Valera i Benito Pérez Galdós. Foren, però, dos íntims amics, els crítics Josep Yxart (que, a més, era cosí seu) iJoan Sardà i Lloret, els qui li van fer veure les possibilitats de la narració realista i naturista i l'impulsaren a escriure seguint el model d'aquests corrents literaris, que eren en aquells moments els que predominaven arreu d'Europa. Una vegada passat a les files del realisme, Oller no va veure altra manera de reflectir fidelment el seu entorn que mitjançant la llengua pròpia del món que pintava. Aquesta actitud, tant a nivell teòric com en la pràctica literària, fou una constant de la seva trajectòria artística i personal.

Oller gaudia d'un gran respecte i estimació entre els autors castellans contemporanis (Galdós, Pereda, Valera...) i s'hi relacionava amb freqüència. Aquests, per la seva banda, l'insistien sovint perquè escrigués en castellà, adduint, entre altres, raons de fama i fortuna literària. Oller, però, que tenia plena consciència del que suposava escriure en català, mai s'hi va avenir.

PREGUNTES AL THUBTEN WANGCHEN:
1- Què et sembla la vida a Catalunya respecte al Tibet?
2- Quina és la norma més estricte del budisme?
3- És la primera vegada que fas una conferència a un institut?
4- Que és el dimecres blanc?